Per què Copyleft?

«Quan arriba el moment de defensar la llibertat dels altres, ajeure's i no fer res és un acte de feblesa, no d'humilitat.»

Al Projecte GNU normalment recomanem a la gent utilitzar llicències de tipus copyleft com la Llicència Pública General GNU, en comptes d'altres llicències de programari lliure més permissives. No argumentem de forma severa en contra d'altres llicències no copyleft (de fet, les recomanem en circumstàncies especials); en canvi, el defensors d'aquestes llicències mostren una tendència a argumentar asprament contra la Llicència Pública General.

En una d'aquestes argumentacions, una persona afirmava que l'ús d'una de les llicències BSD era un «acte d'humilitat»: «Jo no demano res a aquells que utilitzen el meu codi, llevat del reconeixement.» És gairebé un acudit qualificar d'humil una demanda legal de reconeixement, però aquí hi ha una qüestió de fons sobre la que convé reflexionar.

La humilitat consisteix en prescindir abnegadament de l'interès personal propi, però vosaltres i els que utilitzin el vostre codi no seran els únics afectats per l'elecció del tipus de llicència de programari lliure que s'aplicarà al codi. Algú que utilitzi el vostre codi en un programa no lliure estarà intentant negar la llibertat als altres, i si li permeteu fer-ho, haureu fracassat en la defensa de la seva llibertat. Quan arriba el moment de defensar la llibertat dels altres, ajeure's i no fer res és un acte de feblesa, no d'humilitat.

Alliberar el vostre codi sota una de les llicències BSD, o alguna altra llicència no copyleft més permissiva, no és dolent; el programa encara és programari lliure i és una contribució a la nostra comunitat. Però és un acte de feblesa, i en la majoria dels casos no és la millor manera de promoure la llibertat dels usuaris de compartir i modificar el programari.