El nou monopoli de Microsoft

Aquesta pàgina és la traducció d'una pàgina original en anglès.

Aquest article es va escriure el juliol de 2005. Microsoft va adoptar una política diferent el 2006, de manera que certes polítiques exposades més avall i les corresponents crítiques només tenen ara una rellevància històrica. No obstant, el problema general continua existint: La nova política de Microsoft, astutament redactada, no dóna clarament permís a qualsevol per implementar OOXML.

Els legisladors europeus que defensen les patents de programari sovint afirmen que aquestes patents no perjudicarien els programes lliures (o de "codi obert"). Els advocats de Microsoft estan decidits a demostrar que s'equivoquen.

Uns documents interns que es van filtrar el 1998 indiquen que Microsoft considerava el sistema operatiu lliure GNU/Linux (al que anomenaven «Linux») com el principal competidor de Windows, i parlava d'utilitzar patents i formats de fitxers secrets per aturar els nostres progressos.

Com que Microsoft té una poderosa posició sobre el mercat, sovint pot imposar tots els nous estàndards que vol. Només necessita patentar una idea menor, dissenyar un format de fitxer, un llenguatge de programació o un protocol de comunicació que s'hi basi, i després pressionar els usuaris perquè l'adoptin. Llavors, la comunitat del programari lliure tindrà prohibit subministrar programari que faci el que volen aquests usuaris; ells es quedaran tancats a Microsoft, i nosaltres ens quedarem fora, sense poder oferir-los els nostres serveis.

Prèviament Microsoft ja va intentar que el seu sistema patentat per a bloquejar spam fos adoptat com un estàndard d'Internet, de manera que el programari lliure quedés exclòs dels programes de correu electrònic. El comitè d'estàndards va rebutjar aquesta proposició, però Microsoft va dir que igualment intentaria convèncer als grans proveïdors de serveis d'Internet d'utilitzar-lo.

Ara Microsoft intenta fer una cosa semblant amb els fitxers de Word.

Fa alguns anys, Microsoft va abandonar el seu format documentat per a desar documents i va canviar a un nou format secret. Tanmateix, els desenvolupadors de programes lliures de tractament de text com Abiword i OpenOffice.org van investigar assíduament durant anys per a desxifrar aquest format, i ara aquests programes poden llegir la majoria dels fitxers de Word. Però Microsoft encara no es dóna per vençut.

La pròxima versió de Microsoft Word utilitzarà formats que impliquen una tècnica sobre la qual Microsoft afirma tenir una patent. Microsoft n'ofereix un llicència gratuïta per a certs propòsits, però és tant limitada que no és compatible amb el programari lliure. Aquí teniu la llicència.

El programari lliure es defineix com aquell programari que respecta quatre llibertats fonamentals: (0) la llibertat d'executar el programa com es vulgui, (1) la llibertat d'estudiar el codi font i de modificar-lo per fer el que es vulgui, (2) la llibertat de fer i de redistribuir còpies, i (3) la llibertat de publicar versions modificades. Només els programadors poden exercitar directament les llibertats 1 i 3, però tots els usuaris poden exercitar les llibertats 0 i 2, i tots els usuaris es beneficien de les modificacions que els programadors escriuen i publiquen.

Al distribuir una aplicació sota la llicència de Microsoft s'apliquen els termes de la llicència que prohibeixen la majoria de les possibles modificacions del programa. En mancar-li la llibertat 3 (la llibertat de publicar versions modificades), no es pot considerar programari lliure. (Penso que tampoc no seria «programari de codi obert», ja que la seva definició és similar; però no és idèntica, i no puc parlar pels defensors del codi obert.)

La llicència de Microsoft imposa a més la inclusió d'una declaració específica. Aquest requisit no impediria en si mateix que el programa fos lliure. És normal que el programari lliure porti llicències que no es poden canviar, i aquesta declaració s'hi podria incloure. La declaració és tendenciosa i ambigua, ja que utilitza l'expressió «propietat intel·lectual», però no es requereix confirmar la declaració com a cosa certa o plenament significativa: només s'ha d'incloure. El programador podria anul·lar el seu efecte enganyós amb una advertència com aquesta: «La següent menció és fal·laç i ens ve imposada per Microsoft; noteu que es tracta de propaganda. Vegeu el article de Richard Stallman sobre “propietat intel·lectual” per a més informació.»

Tanmateix, l'obligació d'incloure un text fix és veritablement astuta, perquè qualsevol que ho faci haurà acceptat i aplicat explícitament les restriccions imposades per la llicència de Microsoft. El programa que en resulti, clarament, no serà programari lliure.

Algunes llicències de programari lliure, com la popular Llicència Pública General de GNU, prohibeixen la publicació d'una versió modificada si aquesta no és, al seu torn, programari lliure. (L'anomenem la clàusula «llibertat o mort», ja que garanteix que el programa continuarà sent lliure o morirà). L'aplicació de la llicència de Microsoft a un programa sota la Llicència Pública General de GNU violaria la llicència del programa; seria il·legal. Moltes altres llicències de programari lliure autoritzen fer versions modificades no lliures. No seria il·legal modificar un programa així i publicar la versió modificada sota la llicència de Microsoft. Però aquesta versió modificada, amb la seva llicència modificada, no seria programari lliure.

La patent de Microsoft que cobreix el nou format de Word és una patent americana. No obliga ningú a Europa; els europeus són lliures de fer i utilitzar programes que puguin llegir aquest format. Els europeus que desenvolupen o utilitzen programes gaudeixen ara mateix d'un avantatge sobre els americans: els americans poden ser perseguits per violació de patent pel seu ús del programari als Estats Units, però els europeus no poden ser perseguits per les seves activitats a Europa. Els europeus ja poden obtenir patents de programari americanes i perseguir els americans, però els americans no poden obtenir patents de programari europees si Europa no els ho permet.

Tot això canviarà si el Parlament Europeu autoritza les patents de programari. Microsoft serà un dels milers de titulars estrangers de patents de programari que faran valer les seves patents a Europa per perseguir-hi els programadors i els usuaris d'ordinadors. De les aproximadament 50.000 patents de programari considerades sense validesa per l'Oficina Europea de Patents, al voltant del 80% no pertany als europeus. El Parlament Europeu hauria de votar mantenir aquestes patents com a no vàlides i protegir els europeus.

[Nota de 2009]: La directiva de la Unió Europea per permetre patents de programari va ser rebutjada, però l'Oficina Europea de Patents ha continuat emetent-ne i alguns països les tracten com a vàlides. Visiteu ffii.org per obtenir més informació i participar en la campanya contra les patents de programaria a Europa.