Aquesta pàgina és la traducció d'una pàgina original en anglès.

El programari lliure és més fiable!

Els partidaris del programari propietari el justifiquen en arguments com: "el programari lliure és una bella utopia, però tots sabem que només amb els sistemes de tipus propietari es poden produir resultats fiables. Una colla d'aficionats no poden ser capaços de fer productes fiables".

L'evidència empírica, però, està en desacord amb aquesta afirmació. Diversos tests científics, descrits més avall, han conclòs que el programari GNU sol ser més fiable que el programari propietari equivalent.

Això no hauria de ser cap sorpresa: hi ha bones raons per a la alta fiabilitat del programari GNU i bones raons per a esperar que el programari lliure sigui normalment (tot i que no sempre) d'alta fiabilitat.

Programes GNU més segurs!

Barton P. Miller i els seus companys van testejar la fiabilitat de programes per a Unix els anys 1990 i 1995. A cadascuna de les proves, el sistema GNU va quedar força ben parat. Van testejar set sistemes Unix comercials a més del sistema GNU. Mitjançant un fluxe d'entrada aleatori, podien "petar (amb core dump) o penjar-se (bucle infinit) més del 40% (en el pitjor dels casos) dels programes d'utilitats bàsics..."

Aquests investigadors van concloure que els sistemes Unix comercials tenien una taxa d'error que anava del 15 al 43%, mentre que la taxa d'error per a un GNU era del 7%.

Miller afegí també: "els tres sistemes comercials que vam comparar el 1990 i el 1995 havien millorat substancialment en fiabilitat, però encara tenien percentatges d'error prou significatius (els programes bàsics GNU/Linux eren sensiblement millors que aquelles de sistemes comercials)."

Per a més informació, vegeu el seu article: Fuzz Revisited: A Re-examination of the Reliability of Unix Utilities and Services (postscript 223k), per Barton P. Miller <[email protected]>, David Koski, Cjin Pheow Lee, Vivekananda Maganty, Ravi Murthy, Ajitkumar Natarajan i Jeff Steidl.

Per què el programari lliure és més fiable

No és cap casualitat que les utilitats GNU siguin tan fiables. Hi ha bones raons darrera el fet que el programari lliure sigui normalment d'alta qualitat.

Una primera raó és el fet de què el programari lliure dóna la possibilitat que tota la comunitat treballi cooperativament per arreglar possibles problemes. Els usuaris no només donen fe dels errors, sinó que també els arreglen i envien les seves propostes d'arranjament. Els usuaris treballen plegats, conversen per correu electrònic, per tal de anar al cor del problema i fer que el programa treballi sense cap tipus d'error.

Una segona raó és el fet que els desenvolupadors realment es preocupen de la fiabilitat. Els paquets de programari lliure no només lluiten comercialment, sinó també lluiten per a assolir una bona reputació, i un programa que no funciona com cal no assoleix la popularitat que els desenvolupadors desitgen. A més, un autor que posa a disposició de tothom el codi font està penjant públicament la seva reputació, i trobarà crítiques de la comunitat informàtica si els seus programes no són clars ni estructurats.

Una clínica contra el càncer confia en el programari lliure!

El Centre contra el Càncer Roger Maris, a Fargo, Dakota del Nord (el mateix Fargo de la pel·lícula i de les inundacions) utilitza sistemes GNU basats en Linux precisament pel fet que la fiabilitat és essencial. Una xarxa de màquines GNU/Linux porta el sistema d'informació, coordina les teràpies medicamentals i realitza moltes altres tasques. Aquesta xarxa ha d'estar disponible per als membres del centre en qualsevol moment.

Segons el doctor G.W. Wettstein <[email protected]>:

L'atenció adequada als nostres pacients de càncer no seria el que és avui sense Linux... Les eines que hem estat capaços d'utilitzar a partir dels canals de programari lliure ens han permès d'escriure i desenvolupar aplicacions innovadores que... no existirien al món comercial.