Aplicar el copyleft fora de l'àmbit del programari

per Michael Stutz

En primer lloc, què és el copyleft?

Al diccionari hacker JargonFile, l'entrada «copyleft» diuel següent:

copyleft: /kop'ee-left/ [play on “copyright”] n. 1. The copyright notice (“General Public License”) carried by GNU EMACS and other Free Software Foundation software, granting reuse and reproduction rights to all comers (but see also General Public Virus). 2. By extension, any copyright notice intended to achieve similar aims.

copyleft: /kop'ee-left/ [joc de paraules amb «copyright»] n. 1. L'avís de copyright («Llicència Pública General») adoptat per GNU EMACS i altres programes de la Fundació per al Programari Lliure, que garanteix a tothom els drets de reutilització i reproducció (vegeu també, però, General Public Virus). 2. Per extensió, qualsevol avís de copyright dissenyat per aconseguir propòsits semblants.

La idea del copyleft es va originar amb el hacker Richard Stallman el 1983, quan començava el Projecte GNU. Breument, el seu objectiu era «desenvolupar-se un sistema operatiu lliure i complet semblant a Unix». Com a part d'aquest objectiu, va idear i escriure la Llicència Pública General GNU, una estructura legal que incloïa un avís de copyright al qual s'afegien (o, tècnicament, es treien) certes restriccions, de manera que els seus termes garantien que les llibertats de reutilització, modificació i reproducció d'una obra o de les obres derivades es mantinguessin sempre intactes per a tothom.

El copyright normal estableix la propietat i identitat de l'autor, i evita a més l'ús del nom de l'autor com a autor d'una versió distorsionada de la seva obra; també prohibeix la distorsió intencionada de l'obra per tercers i n'evita la destrucció. Però comporta també altres prohibicions, com la de reproduir o modificar una obra.

El copyleft conté la declaració del copyright normal, establint la propietat i identitat de l'autor. Però després cedeix alguns dels altres drets implícits en el copyright normal: diu que no només som lliures de redistribuir aquesta obra, sinó que també ho som de modificar-la. No obstant, no podem afirmar haver escrit l'obra original, ni que les modificacions que hem fet les va fer algú altre. Finalment, estableix que totes les obres derivades s'han de publicar també sota aquestes condicions.

Per què el copyleft és important o fins i tot necessari?

Algunes restriccions de copyright (com la de distribució i modificació) no són gaire útils per a «cibèria», la «comunitat lliure, apolítica i democràtica» que constitueix l'interconnectat món digital.

Amb els ordinadors, altres persones poden fer fàcilment còpies perfectes d'una obra digital (i a més modificar-la i difondre-la), sense pèrdua per a l'obra original. Considerant la manera en què els individus interaccionen a cibèria, compartir la informació (i després reaccionar i construir a partir d'ella) no només és natural, sinó també l'únic camí per a què els individus creixin en una comunitat. En essència, la idea de copyleft és bàsica per a la propagació natural d'informació digital entre els individus d'una societat. És per això que la noció habitual de copyright no té sentit en el context de cibèria.

La simple publicació al «domini públic» no funcionaria, perquè alguns intentarien abusar-ne en benefici propi i privant els altres de les seves llibertats; mentre visquem en un món amb un sistema legal on les abstraccions legals com el copyright siguin necessàries, necessitarem, com a artistes o científics responsables, que les abstraccions legals i formals del copyleft assegurin la nostra llibertat i la llibertat dels altres.

Molt ha escrit sobre aquest tema Stallman; els detalls es poden trobar en els excel·lents texts publicats per la Free Software Foundation.

Per què, doncs, la Llicència Pública General GNU de la Free Software Foundation no és prou bona?

És prou bona! La Llicència Pública General GNU no només és un document de valor històric i literari significatiu; un gran quantitat de programes l'utilitzen (els que formen part del Projecte GNU i altres). La Llicència Pública General GNU es va originar amb l'objectiu específic de compartir programes entre programadors informàtics. Tanmateix, mirant-la detingudament, sembla que la mateixa llicència pugui aplicar-se fàcilment fora de l'àmbit del programari.

Alternativament, a un document se li poden aplicar uns termes diferents o molt més simples de copyleft; que la Llicència Pública General GNU sigui o no el mitjà específic per arribar a aquest fi no és pas la qüestió, encara que la Llicència Pública General GNU proporciona sens dubte la definició més explícita (i canònica) del copyleft.

D'acord. Com puc aplicar el copyleft a obres meves que no són programes?

És senzill. Encara que una situació particular pot exigir o inspirar la seva pròpia llicència específica, possiblement similar a la Llicència Pública General GNU, tot el que ha de fer realment un avís de copyleft és complir els punts definits a l'apartat «En primer lloc, què és el copyleft?» Utilitzar la Llicència Pública General GNU per aplicar el copyleft a la vostra obra és fàcil.

La Llicència Pública General GNU estableix que «s'aplica a qualsevol programa o altra obra que contingui un avís posat pel titular del copyright que digui que es pot distribuir sota els termes d'aquesta Llicència Pública General». Per tant, aquest «programa» no ha de ser necessàriament un programa informàtic: qualsevol obra de qualsevol natura que pugui ser sotmesa a copyright pot ser també sotmesa a copyleft amb la Llicència Pública General GNU.

La Llicència Pública General GNU fa referència al «codi font» d'una obra; aquest «codi font» significarà coses diferents per a diferents classes d'informació, però la definició de «codi font» (proporcionada a la Llicència Pública General) seguirà sent certa en qualsevol cas: «El codi font d'una obra és la forma de l'obra on es fan preferentment les modificacions».

Els avisos de copyleft de l'obra no sempre es poden adjuntar «al començament de cada arxiu de codi font», com recomana la Llicència Pública General GNU. En aquest cas, el directori on hi ha els arxius hauria de contenir un avís, com també hauria de contenir-lo qualsevol documentació o literatura que l'acompanyi.

Finalment, per a obres que no siguin programes, la línia de «copyright» inclosa al començament del «codi font» de l'obra ha de modificar-se una mica:

<una línia amb el títol de l'obra i una breu descripció.>
Copyright (C) any <nom de l'autor>

This information is free; you can redistribute it and/or modify it under the terms of the GNU General Public License as published by the Free Software Foundation; either version 2 of the License, or (at your option) any later version.

This work is distributed in the hope that it will be useful, but WITHOUT ANY WARRANTY; without even the implied warranty of MERCHANTABILITY or FITNESS FOR A PARTICULAR PURPOSE. See the GNU General Public License for more details. You should have received a copy of the GNU General Public License along with this work; if not, write to the Free Software Foundation, Inc., 51 Franklin Street, Fifth Floor, Boston, MA 02110-1301, USA.

On puc anar des d'aquí?

Per a més informació sobre el copyleft, especialment sobre el copyleft no aplicat a programari, consulteu aquestes fonts:

La resta d'aquest lloc web, seu del Projecte GNU, és la font canònica per al copyleft i el programari lliure (1).

Ram Samudrala ha escrit la Filosofia de la Música Lliure i crea música sota termes del copyleft amb la banda Twisted Helices.

Algunes de les meves obres publicades sota copyleft: texts (de literatura, ressenyes i tècnics) i música.

Nota

1. Abans de 2020, el programari lliure es referia aquí com a «programari de lliure distribució», que era confús.